1.EL LLATÍ: LLENGUA FLEXIVA:ELS CASOS I LES SEVES FUNCIONS
2.LES DECLINACIONS


COM RECONÈIXER LES DECLINACIONS?: L'enunciat dels mots llatins

Cada substantiu es declina seguint un model. Per declinar-lo,  partim del seu enunciat (que apareix al diccionari), compost de dues formes: el nominatiu i lel genitiu. El genitiu indica la part del substantiu invariable (a la qual s'afegeixen les terminacions) i la declinació a la qual pertany: -ae (1a): rosa, rosae; -i (2a) puer, pueri; -is (3a): civis, civis, -us (4a): cornu, cornus, i -ei (5a): dies, diei.


Els mots de la 1a declinació tenen el genitiu en -ae. La major part  són femenins. Els mots més usuals del gènere masculí són els noms de professions. Ex. Nauta, -ae (mariner).


2a DECLINACIÓ


 

Els mots de la 2a declinació tenen el genitiu en -i. El nominatiu pot tenir tres terminacions: -us i -er per als masculins (n'hi ha molt pocs de femenins), i -um per als neutres.


3a DECLINACIÓ



Els noms de la 3a declinació fan el genitiu amb -is. Els mots de tema en vocal (el nominatiu i el genitiu tenen el mateix nombre de síl·labes) tenen el nominatiu i el vocatiu del singular variables. Els mots de tema en consonant (el nominatiu i el genitiu no tenen el mateix nombre de síl·labes), tenen nominatiu i el vocatiu del singular dels mots masculins i femenins variables. En el cas dels mots neutres, són variables el nominatiu, el vocatiu i l'acusatiu del singular


4a DECLINACIÓ



Els noms de la 4a declinació fan el genitiu amb -us. Poden ser masculins, femenins (ambdós es declinaran com senatus, -us) o neutres (es declinaran com cornu, -us)



5ena DECLINACIÓ



Els noms de la 5a declinació fan el genitiu amb -ei. Bàsicament, són mots femenins (n'hi ha pocs de masculins i no hi ha neutres)


3.ELS ADJECTIUS




Els adjectius de la 3a declinació poden ser:

- de tres terminacions: masculí, femení i neutre. Ex. acer, acris, acre.

- de dues terminacions (són els més nombrosos): una per al masculí i el femení, i una altra per als mots neutres. Ex.  fortis, forte.

- d'una terminació (cal no confondre'ls amb els noms). Ex. prudens, -ntis.




4. ELS PRONOMS PERSONALS DE SUBJECTE

ego
tu
ille
nos
vos
illi


5. ELS VERBS


LES CONJUGACIONS

                           Pres. ind.    Inf. pres. act.      Perf. ind.        Supí              Tema de present               Tema de perfet

1a conjugació        amo            amare                  amavi           amatum                    ama-                                   amav-

2a conjugació       habeo         habere                  habui            habitum                    habe-                                  habu-

3a conjugació        duco           ducere                   duxi              ductum                     duc-                                    dux-

3a mixta                 capio          capere                   cepi              captum                    capi-                                    cep-

4a conjugació        audio           audire                   audivi           auditum                   audi-                                   audiv-



EL VERB "SUM"


DESINÈNCIES DELS TEMPS VERBALS



L'INFINITIU DE PRESENT ACTIU


Es forma amb el tema del present + el sufix -re.

amo: amare

doceo: docere

pono: ponere

audio: audire


Com en català, l'infinitiu, en l'oració simple, fa la funció d'un substantiu. Pot fer de subjecte o de CD (menys sovint, d'aposició o d'atribut).

Errare humanum est (Sèneca): 'Equivocar-se és humà.' (subjecte)

Venire uolo: 'Vull venir.' (CD)

Com a substantiu, l'infinitiu és neutre; per això l'adjectiu que hi concordi ha d'estar també en forma neutra.