ELS GÈNERES PERIODÍSTICS
Els textos periodístics són aquells que apareixen publicats en un mitjà de comunicació escrit (diari, revista, ...), i que tracten d'un tema d'interès per al públic al qual van dirigits. Es divideixen al seu torn en:
Informatius: notícia, reportatge objectiu.
D'opinió: article d'opinió, columna, editorial.
Interpretatius (híbrids): crònica, entrevista, reportatge interpretatiu, crítica.
LA NOTÍCIA
La notícia és el relat d'un esdeveniment d'actualitat. El periodista té la responsabilitat de relatar amb la major objectivitat possible com s'han produït els fets.
És imprescindible que s'incloguin en ella les dades essencials per a la comprensió completa de l'esdeveniment que corresponen a les preguntes: qui, què, quan, on, per què, com.
Estructura
Es compon de tres parts: titular, lead o entrada i cos de la notícia.
Les dades proporcionades en la narració de la notícia han de seguir un ordre decreixent: es parteix de les més importants per arribar fins a aquelles menys significatives. Les notícies segueixen una estructura de piràmide invertida.
Llenguatge
L'estil lingüístic utilitzat ha de ser clar, concret i concís.
EL REPORTATGE
Es poden distingir dos tipus de reportatges:
1. El reportatge objectiu compleix en gran part les mateixes funcions que la notícia, però l'extensió és més gran. El reportatge, per tant, permet al periodista oferir un major nombre de dades complementàries. Així mateix, ha de seguir les normes que regeixen la notícia: objectivitat, claredat i precisió.
Estructura
El reportatge objectiu consta de titular, entrada i cos:
El titular pretén guanyar l'atenció del lector des de la primera frase, a diferència del de la notícia que té com a funció prioritària condensar la seva essència. No cal que el titular del reportatge reuneixi les dades essencials dels esdeveniments o fets que es descriuen.
En el cos, el periodista no ha de cenyir-se a l'estructura de piràmide invertida gairebé obligatòria en les notícies, sinó que pot combinar dades essencials amb dades complementàries per mantenir l'interès del lector i la intensitat del relat.
2. En el reportatge interpretatiu el periodista relata un fet d'actualitat, però pot abandonar l'estricta objectivitat utilitzant elements subjectius.
Els reportatges interpretatius permeten una gran creativitat: l'estructura del relat és lliure. L'autor pot arribar a recrear-se amb el seu propi estil literari buscant l'originalitat.
L'ENTREVISTA
Consisteix en reflectir per escrit una conversa mantinguda entre el periodista i algun personatge públic, que es considera rellevant. La finalitat de l'entrevista és proporcionar al lector un coneixement directe d'aquells personatges que li resulten interessants, admirats, estimats ...
N'hi ha de molts tipus, però l'entrevista periodística per excel·lència és la que es coneix com entrevista de personalitat. El periodista, en aquest cas, tracta de recollir amb veracitat la personalitat del personatge entrevistat i comparteix amb els seus lectors aquells elements més significatius de la conversa que ha mantingut amb ell.
Estructura
Després del títol, l'estructura de l'entrevista és la presentació prèvia del personatge entrevistat o del tema a tractar i, a continuació, la de pregunta-resposta.
La tècnica de redacció consisteix a alternar les descripcions o consideracions que realitza el periodista amb les paraules textuals de l'entrevistat. Aquesta combinació permet que el lector pugui penetrar en la psicologia del personatge.
Per a la redacció no és obligatori cenyir-se a l'ordre estrictament cronològic en què s'han donat les respostes. El periodista pot trencar aquest ordre, agrupant-les, però sense oblidar mai l'obligació ètica i professional de ser fidel i veraç amb les paraules de l'entrevistat.
Llenguatge
Pot variar del llenguatge culte al col·loquial, depenent de la formalitat de l'entrevista i del personatge entrevistat.
L'ARTICLE D'OPINIÓ
En aquest tipus d'article s'emeten opinions concretes suscitades per un tema d'actualitat.
S'hi ofereixen valoracions, opinions i anàlisis sobre diverses notícies. A diferència de l'editorial (que reflecteix l'opinió del diari sobre una notícia de rellevància), l'article va signat i representa l'opinió particular del seu autor. De vegades, fins i tot pot dissentir de la postura institucional del diari expressada en els editorials. L'article d'opinió està estretament lligat a l'autor, per això la seva credibilitat i capacitat d'influència depenen del prestigi i autoritat que mereixi aquesta signatura als lectors.
Dins de l'article d'opinió es poden distingir les columnes personals. Les columnes són espais reservats pels diaris i revistes a escriptors de notable prestigi, amb una periodicitat regular.
Estructura
Després del títol (l'objectiu és cridar l'atenció), consta d'introducció, desenvolupament i conclusió.
Llenguatge
L'article d'opinió permet una gran creativitat. L'autor pot arribar a recrear-se amb un estil literari, buscant l'originalitat.
LA CRÒNICA
La crònica és la narració d'una notícia en la qual s'incorporen certs elements de valoració i interpretatius, encara que aquests sempre tenen un caràcter secundari davant dels elements estrictament informatius. Ens trobem de nou amb un gènere híbrid, com també ho són el reportatge interpretatiu o l'entrevista.
La crònica parteix d'una informació objectiva, però el periodista la presenta sota un punt de vista personal, donant-li un enfocament propi.
Quant a l'estil, es permet al cronista una major llibertat expressiva en l'ús del llenguatge que en la notícia. També pot estructurar la crònica amb llibertat, sense aplicar la piràmide invertida, amb la intenció de mantenir l'interès des de la primera fins a l'última línia.
A la premsa trobem diferents tipus de cròniques i totes elles reuneixen les característiques esmentades. Hi ha cròniques de successos, cròniques esportives, cròniques taurines, cròniques de corresponsals fixos a l'estranger, cròniques de corresponsals en altres províncies, cròniques d'enviats especials, cròniques polítiques, cròniques de viatges, cròniques de societat, etc.
LA CRÍTICA
La crítica compleix una tasca d'interpretació de diversos esdeveniments culturals. Compleix tres funcions simultànies: informa, orienta i educa els lectors. La secció cultural i d'espectacles concentra la major part de les crítiques que apareixen en un diari. A dia d'avui, la producció cultural i artística és altíssima, almenys analitzada des de valors estrictament quantitatius. La crítica adquireix cada vegada més importància, precisament perquè la seva principal tasca és la d'orientar al públic i filtrar, en certa manera, aquelles obres que reuneixen unes mínimes qualitats artístiques.
La tasca del crític és sempre controvertida i no cal oblidar que es mou en el territori de l'opinió personal, de la valoració subjectiva. El crític és un especialista, o hauria de ser-ho, en la matèria que analitza. Ha de fonamentar i provar allò que afirma, sense caure en el dogmatisme ni en l'opinió totalitària. La seva actitud ha de partir de l'equanimitat i el respecte cap a allò que jutja.
Hi ha diferents tipus de crítiques en funció de la temàtica que tracten: crítica literària, crítica cinematogràfica, crítica teatral, crítica musical, crítica d'art (pintura, escultura i arquitectura). En darrer lloc hem de destacar la crítica de ràdio i televisió, que s'encarrega de valorar els seus respectius programes.
Estructura
Després del títol, consta d'introducció, desenvolupament i conclusió.
Llenguatge
Una crítica ha de ser breu però no superficial, àgil i ràpida però al mateix temps reflexiva, profunda i argumentada. El seu to cultural és elevat, però, obligatòriament, ha de ser intel·ligible, comprensible per a qualsevol lector: el crític no ha d'oblidar que no escriu per a especialistes.
Extret i traduït de: MINISTERIO DE EDUCACIÓN, GOBIERNO DE ESPAÑA. Media Prensa. (s.d). Recuperado de http://recursos.cnice.mec.es/media/prensa/bloque4/index.html