ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS
(Font: http://www.xelu.net/pdf/materials/23/7_comentaris_de_textos_no_literaris.pdf
Un registre és una varietat d’una llengua que s’utilitza en una determinada situació comunicativa.
La primera divisió important que existeix pel que fa als registres és la que els divideix en formals i no formals. El registres formals són més elaborats, mentre que els no formals són espontanis.
Els registres NO FORMALS estan formats pel registre col·loquial i pel registre vulgar. Es caracteritzen per la seva espontaneïtat. En general, aquests són orals i poc preparats, i apareixen bàsicament en la conversa, tot i que a vegades també s’escriuen en documents d’àmbit privat: notes per familiars i amics, postals, etc. Els registres FORMALS estan formats per l’estàndard, el registre culte (literari i cientificotècnic).
1. El registre col·loquial (o familiar)
L' utilitzem per parlar amb la gent de l’àmbit familiar i privat. No té cura de la normativa ni de la correcció gramatical i, pel que fa al lèxic, usa termes genèrics (cosa, interessant, tema...), frases fetes i onomatopeies.
2. El registre vulgar
Es caracteritza l’ús de mots i construccions incorrectes. Hi ha, a més, un gran ús de paraules considerades socialment com a tabús o la presència de mots grollers i paraulotes. Aquest registre no s'ha de fer servir mai.
3. El registre estàndard
És una varietat que vol ser neutra i poc marcada dialectalment i socialment. Contràriament als registres no formals, l’estàndard té molt present les normes lingüístiques. És el registre que estableix la normativa i el que fan servir l’administració i els mitjans de comunicació.
No només existeix un estàndard escrit, sinó que també disposa d’un registre oral com el que s’utilitza en els informatius radiofònics o televisius.
4. El registre culte
Pot dividir-se en:
El registre literari: s’usa en els textos literaris i és un dels més complexos d’una llengua. La primera diferència bàsica amb qualsevol altre registre és que la llengua literària té una intenció estètica. És a dir, és més important com es diu una cosa que la cosa que es diu.
El registre cientificotècnic: es utilitzat en textos o conferències de temàtica científica i en llibres o revistes d’ensenyament superior o especialitzat. Abraça els diferents camps de la ciència i la tecnologia, cada un dels quals té el seu propi registre
Fixa’t en aquests exemples:
CULTE: Aquest individu acusa darrerament un alt nivell d’estrès.
ESTÀNDARD: Últimament aquest jove es troba molt nerviós.
COL·LOQUIAL: Fa dies que aquest nen està dels nervis!
VULGAR: Aquests dies, el tio està que no caga dels nervis!
De vegades pots dubtar a l’hora de distingir un registre d’un altre, perquè les fronteres no són clares. Hi ha textos que són més o menys formals, o més o menys informals, freqüentment es barreja el registre col·loquial amb l’estàndard, o el registre cientificotècnic amb l’estàndard.
La graella que et donem a continuació pot ser una bona eina per distingir els trets lingüístics dels registres no formals i formals:
REGISTRES INFORMALS
Lèxic:
• ús de termes genèrics i populars (cosa, tema...)
• ús de frases fetes.
• repetició de mots i mots crossa (oi?, d'acord?, eh?...)
Sintaxi
• Predomini de frases curtes, simples, juxtaposades o coordinades, i poques subordinades.
• Ús de connectors senzills (i, que, però, on...)
Estructura:
• Espontània i desordenada.
Tractament:
• De tu.
REGISTRES FORMALS
Lèxic:
• ús de lèxic precís, mots cultes i tecnicismes (replicar, respondre, càmera fotogràfica...).
• ús molt escàs de frases fetes i locucions.
• ús de sinònims i altres recursos semàntics.
Sintaxi:
• Predomini de frases més llargues, compostes, subordinades, amb incisos.
• Ús de connectors cultes (el qual, la qual, en què, no obstant...)
Estructura:
• Segueix un model i és ordenada.
Tractament:
• De vós o de vostè.
ACTIVITATS I
(Extretes de: http://www.xelu.net/pdf/materials/23/7_comentaris_de_textos_no_literaris.pdf)
A) Quin registre de llengua utilitzaries per escriure aquests textos?
a. Una notícia d’un diari
b. El text d’un còmic
c. Un llibre de text
d. Una postal a un company o companya
e. Una carta formal per demanar feina
f. Un poema
g. Un article d’especialització per a una revista mèdica
h. Una nota de feina per a un càrrec superior
i. Una nota per a la teva última conquesta
j. El text d’un acudit
k. El llibre d’instruccions d’una rentadora
l. El text d’un fullet publicitari d’un producte per a gent gran
B) Escriu els equivalents d’aquestes paraules de registre estàndard en argot juvenil:
estudiar:...................... dormir:........................ cansat:......................
menjar:........................ noi/noia:.................. maco/a:....................
agradar:...................... avorrit:........................ boig:..........................
C) Substitueix els mots entre parèntesi d’aquest text, que pertanyen a un registre informal, pels seus equivalents en registre formal:
va afirmar – beure una copa – el noi – de convidar el – envermellir – amiga – disgustar – pel·lícula – a passar la vetllada – molt fatigat – estupefacte – comentaris – no tenia la intenció – immediatament – de terror – em sentia – vaig anunciar – retirar-me – vanitós – habituat – a causa de
La nostra (col·lega)............ Roser va (deixar anar)............ que (no pensava dir-li al)............ Miquel que (vingués de marxa)............ amb nosaltres perquè (el tio era)............ molt (cregut)............. Va dir que primer aniríem a veure (una pel·li de sang i fetge)............ i després (a fer uns cubates).............La Núria es va posar (com un tomàquet)............. Jo tampoc estava (fet)............ a aquella mena de (coses)............ i vaig quedar (talladíssim)............. Vaig dir que estava (fet pols per)............ la feina i que jo tampoc no sortiria aquella nit. Suposo que es va (emprenyar)............ perquè vaig (fotre el camp al moment).............
ACTIVITAT II
(Text extret de: http://www.carstensinner.de/castellano/barber_cos.pdf
Subratlla en el text següent els mots i expressions de l'argot juvenil i reescriu-lo emprant un registre estàndard:
Dissabte passat vam mirar unes pelis a casa. Després en Jordi va dir que tenia ganes d’anar a fer uns cubates, d’anar a fer una mica el txorra. Jo l’endemà havia de currar, però vaig pensar que era millor no posar-me borde amb ell, perquè sempre diu que m’escaquejo cada vegada que ell vol sortir. Li vaig dir que no em volia gastar una pasta i em va dir que no patís, que primer aniríem a un bareto cutre, que tenien els cubates a només dos euros. Li vaig dir que no colava, que ja n’estava fins a la polla dels seus xanxullos, que avui en dia qualsevol xorrada costava com a mínim tres euros, i ell em va dir que no fos tan cabron, que semblava una xatxa jubilada. Total, que al final vaig passar de tot i vaig dir: “apa, anem a liar-la!”. Tres hores després vam acabar en un local pijo, pijo, ple de guiris i gilipolles. Tothom anava a la seva puta bola, en plan solitari. I tot i que ens ho vam currar mogollón i vam tontejar amb tot quisqui, ni un trist ligue. Hi havia uns tius que t’hi cagues, però res, com sempre vam acabar menjant-nos el bocata guarro del bar cutre de la cantonada. I al cap de dues hores, a currar amb el colocon posat. Joder!